Páginas vistas en total

domingo, 15 de julio de 2012

Llibre d'absències. Miquel Martí i Pol. (1929- )

Tot i que Llibre d'absències és un poemari escrit per a recordar la dona que s'ha mort, com sol passar amb els bons llibres, admet una lectura més ampla que pugui traslladar-se a altres contextos en els quals cadascú apliqui la seva experiència vital. L'absència és un estat que podem sentir per motius diferents, per lal mort d'un ésser estimat, per la manca d'una persona essencial per a nosaltres, per la necessitat de sentir la presència d'algú que ens faci suport en una situació determinada, perquè no tenim allò que reclamem a la vida, perquè no acabem de trobar allò que cerquem i no sabem encara de què es tracta... L'absència és la buidor existencial sense motius racionals.
En qualsevol cas, aquestos dos poemes, que pertanyen al Llibre d'absències són una mostra evident de com s'uneixen la mort, i l'amor, de com en la mort de la persona que estimem, ben sigui real o figurada a través de la seva no-presència, podem trobar motius per a continuar vius. El record es transforma en el leit motiv de qui viu amb aquesta enyorança. I aquesta actitud té sentit, potser més encara, quan no hi ha cap esperança de recuperar a l'ésser que ens fa falta.


UN SONET PER A TU
Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.
Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.
Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.

CALLADAMENT
Des d'aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
   Tantes coses
se m'han perdut amb tu que em resta a penes
l'espai de mi mateix per recordar-te.
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m'engoleixi com t'ha engolit per sempre. 


Miquel Martí i Pol. Llibre d’absències, 1984

No hay comentarios:

Publicar un comentario