Quan vaig visitar Catalunya per primera vegada, la Setmana Santa de 1999, he de confesar que ho feia molt expectant. Estava estudiant tercer a la Escola d'Idiomes i vaig pensar que era el moment per a practicar català. Potser Barcelona no era la ciutat més adient perquè, com tots sabem, és més cosmopolita, però, clar, si fas una comanda en català, el cambrer et respondrà en català, com és lògic. Sempre recordaré aquella primera resposta: bé, realment no en recordo més que va dir quelcom i la paraula targeta, i això perquè li vaig preguntar: "com?", perquè repetés el que havia dit. Home, jo m'esperava la paraula tarja i, en sentir "targeta", vaig descol.locar-me.
Després de visitar Barcelona, vaig necessitar passejar per Madrid per a donar-me compte que la meva ciutat era també bella, però, això sí, diferent. La resta de Catalunya va consistir en pobles medievals de la província de Barcelona, o ciutats com ara, Girona, Banyoles, Olot o Besalú, localitats tan meravelloses com el paisatge que les envolta.
Però, sens dubtes, un dels records més bonics, des d'un punt de vista personal, va ser el mini-c.d. de Lluís Llach que van donar-me amb la compra del diari Avui. Ho dic perquè portava cinc cançons molt emotives que amb el pas del temps vaig fer meves, cinc cançons que vaig fer pròpies com a representació sonora de la meva experiència vital. Una d'elles, és "Cançó a Mahalta", que és una adaptació del poema de Màrius Torres.
Volia compartir amb tots vosaltres el sentiment que emporta i traslladar el seu significat a qualsevol situació en què cadascú hagi pogut sentir-se com un meandre, com un riu sinuós que porta al seu costat un ànima bessona.
Felicitats per aquesta nova entrada. Malgrat viure a Barcelona, no havia escoltat mai aquesta cançó i he de confessar que m'ha emocionat perquè és pura poesia. Des d'aquí t'animo a que continuïs escrivint en català, ja que ho fas molt bé-
ResponderEliminarMoltes gràcies, Vitarax. Quan vaig començar "En clau catalana" tenia l'esperança que algún dia hi comptaria amb comentaris en català. Em fa molta il.lusió aquesta primera col.laboració que arriba des del cor de Catalunya.
ResponderEliminarLluís Llach en té de cançons en les quals la poesia no sols proceeix de la pròpia lletra, en aquest cas de la versió d'un poema, sinó també de la capacitat de generar un ambient suggerent.
Siguis molt benvinguda.
Jo estic enamorada de Besalú. Quan camines pels seus carrers de pedra, sembla que retrocedeixes en el temps i et transportis a l'època de l'Edat Mitjana. Sembla sortida d'un conte.
ResponderEliminarLa zona d'Olot és igualment preciosa amb la Fageda d'en Jordà i els seus volcans. Crec que vas encertar de ple visitant aquests indrets. Sens dubte, vas fer una gran elecció.
Aquella va ser la primera vegada, però després, l'any 2002 i 2004 vaig tornar gràcies a la meva participació en un projecte d'intercanvi d'alumnes (jo traballava a Villalba, al nord-oest de Madrid) amb Mataró. Un dia vaig entrar a la sala de professors i dos d'ells, del Departament de Ciències Socials, parlaven de les cartes que els alumnes de Mataró enviaven als nostres. Vaig veure-les i llegir-les i em va fer tanta il.lusió, (acabava de treure el títol de la EOI l'any 2001)que, van proposar-me que hi anés amb ells.
EliminarL'experiència va ser esgotadora, però va ser bastant útil i enriquidora perquè podia parlar català amb companys, alumnes i pares i perquè vaig disfrutar de l'art i del patrimoni cultural Catalunya.
Una experiència inolvidable i sempre recordaré les cerveses que vam prendre a la plaça de Besalú i el formatge i el troç de bull (no sé si era blanc o negre o de tots dos)que vaig comprar a una botiga propera.
Vitarax, ja que tinc la sort de comptar amb la teva col.laboració, si veus que faig errades, sisplau, corregeix-me i fes un comentari al mateix blog. Poden sortir coses molt interessants. Aquest és el racó de Catalunya. Gràcies.
Escrius molt bé. Només hi ha dues errades (que jo hagi vist), una és un error que has fet per anar de pressa escrivint: "Patrimoni cultural Catalunya"---> "Patrimoni cultural de Catalunya"
ResponderEliminarL'altra és "inolvidable" que en català es diu "inoblidable".
La resta està tot perfecte :)
Ànims!
Sí, tens raó. Si pogués afegir les teves esmenes, ho faria, però m'estimo que no és possible. De tota manera, t'agraeixo la teva ajuda. Un petonàs. Gràcies.
EliminarNo pots modificar els teus comentaris? És molt estrany. Segurament que hi haurà alguna forma de poder editar-los. Investiga, que segur que trobaràs alguna manera. A wordpress, sí que tenim aquesta opció.
ResponderEliminar