De qué sirve, decidme,
la nostalgia, añorar la incertidumbre
de los sueños, volcar
en la ilusión entera
el alma. De qué sirve el desengaño.
De qué sirven las páginas
proscritas sobre un lecho sin simiente,
las promesas, de qué
sirven; y esta inquietud,
y esta vacuidad, y tanta esperanza.
Oye! Ésto es bueno. En tiempos tan malos es como leerse a uno mismo.
ResponderEliminarMoltes gràcies, Valentí. Et convido a compartir la teva poesia al meu blog en "poesía eres tú". Serà un plaer. Segueixo pendent de comentar la novel.eta "Deixa'm" de Sauvageot. Una abraçada.
ResponderEliminarNo ho diràs seriosament això!
ResponderEliminarDoncs, clar. Aquell espai és per a tots el que vulguin compartir la seva experiència poètica personal. De passada, et convido a participar en "En clau catalana" on m'agradaria introduir comentaris sobre els catalanismes en castellà, a més d'altres curiositats lingüístiques. Espero que entre tu i Vitarax m'ajudeu des d'enllà.
ResponderEliminar